Una mica d'història

Latitud Zero neix del contacte que es produeix entre mestres de Catalunya i mestres de l'assentament de Bastión Popular a Guayaquil (Equador). La col·laboració es va centrar en l'àmbit educatiu:

• Recollida de material escolar 
• Elaboració de materials educatius per a l'alumnat d'infantil i primària de Catalunya.
• Intercanvi d'experiències i formació del professorat de l'assentament

   A partir d'aquesta experiència s’amplia l'àmbit de col·laboració a altres àrees:

• Construcció d’una planta a l'escola Bartolomé Garelli, juntament amb Arquitectes Sense Fronteres.
• Tramesa de medicaments i productes sanitaris bàsics, juntament amb Metges Sense Fronteres.
• Projecte Casa Amiga. Assistència a dones maltractades i capacitació laboral.

Actualment, treballem en un projecte de recollida de material escolar per enviar a les escoles de Sansamba, Senegal.

Latitud Zero neix del contacte que es produeix entre mestres de Catalunya i mestres de l'assentament de Bastión Popular a Guayaquil (Equador).

En aquells moments, mitjans dels anys 90, s'estimava que aproximadament el 60% de la població de Guayaquil (2.000.000) vivia en àrees marginals i diferents assentaments amb una manca greu de serveis bàsics i comunitaris. Prop de 800.000 no tenien aigua potable, 1.200.000 no tenien sistema d'eliminació d'excrements i 1.000.000 no tenien recollida de brossa. Per la majoria de la població, els seus habitatges no reunien condicions d'habitabilitat: construïdes amb canyes, cartró o bidons.

Bastión Popular és el nom que rep un dels assentaments poblacionals que hi ha a la ciutat de Guayaquil.

Aquests primers contactes van possibilitar detectar quins podriren ser els àmbits de col·laboració. Així, en un primer moment, la col·laboració es va centrar en l'àmbit educatiu:

• Recollida de material escolar a Catalunya que es va trametre a les escoles de Bastión Popular.
• Elaboració de material educatiu destinat a l'alumnat d'infantil i primària a Catalunya sobre la realitat de la infantesa al Sud. Aquest material va ser publicat conjuntament amb el Grup d'Ensenyants d'Intermón.
• Intercanvi d'experiències i formació del professorat de l'assentament, treballant en l'elaboració d'una proposta metodològica concreta provinent de l'Educació Popular, la pràctica educativa de la qual està basada en actituds solidàries i col·lectives. és a dir, Educar als nens, nenes i joves en el marc de l'Educació Popular desenvolupant una consciència crítica davant la realitat que els envolt i partint sempre dels seus propis interessos.

Es partia del fet que cada persona va articulant en la seva vida un discurs sobre ella mateixa, sobre els altres, sobre la naturalesa i sobre la societat. Discurs en el qual s'assenten els coneixements, les habilitats i destreses específiques que cada àrea del coneixement exigeix. 

Es va potenciar com a eix fonamental la participació de tota la comunitat, mitjançant: 

• Minga (sistema d'organització tradicional en el qual la gent dóna un temps determinat a la seva comunitat per realitzar treballs comunitaris).   
• Reunió de pares i mares. 
• Implicació de l'escola en reunions de cadascun dels sectors.  
• Reunions de mestres de diferents escoles del sector per un objectiu comú.
• Introducció de les possibilitats que la digitalització podia aportar a les Escoles dels assentaments.

A partir d'aquesta experiència es va anar ampliant l'àmbit de col·laboració a altres àrees:

Conjuntament amb Arquitectes Sense Fronteres, es construeix una planta més a l'escola Bartolomé Garelli. Aquesta nova construcció servirà per ampliar l'abast del programa de tallers ocupacionals destinats a joves de Bastión Popular.

Coordinats amb Metges Sense Fronteres es podrà fer una tramesa de medicaments i productes sanitaris bàsics destinats als assentaments Bastión Popular i Flor del Bastión.

Projecte Casa Amiga. Aquest projecte va tenir dos eixos centrals, per una banda assistir a les dones que patien qualsevol tipus de maltractament recolzant-les pel que fa al tema de denúncies; i l'altra capacitar laboralment el sector de dones de Bastión Popular que es trobaven en  un major nivell de risc, producte, principalment, de l'abandonament i el maltractement.

Casa Amiga estava format per un conjunt d'assistentes socials que vivien en el sector. Es pretenia que, a partir de l'autoorganització de les dones, la creació d'un espai  de trobada que permetés fer un procés des de l'acolliment inicial al desenvolupament personal i col·lectiu. Es tractava de fer conscients a les dones de ser agents de canvi de la pròpia situació i també de la col·lectivitat. El projecte abastava els següents aspectes: 

• Treball de detecció i intervenció en els casos de maltractament.
• Assistència sanitària i jurídica.
• Garantia d'alimentació per a la dona.
• Matriculació immediata de les nenes i nens a la guarderia i a l'escola.
• Establiment de contactes i intercanvis d'experiències entre dones.
• Elaboració i edició de revistes i fulls informatius.

Taller de capacitació i producció. Com a exemple, el taller de confecció de vestits (uniformes escolars obligatoris a l'Equador, resultant més barats per a la resta de la població del Bastión).